La primavera esbandí freds i boires; l’estiu acabà d’aplanar la població. Aquells any, Mequinensa no va acomplir un ritu immemorial: la nit de Sant Joan, les aigües màgiques del Segre i de l’Ebre es van perdre molts quilòmetres avall, al Mediterrani, sense que ningú gosés banyar-s’hi.
La galeria de les estàtues, 257
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí