Si la República proclamada el 14 d’abril de 1931 havia donat alguna alegria al Bakunin de Planes […] fou l’encàrrec del nou alcalde, el successor del Sadurní Romaguera: enrunar la paret que dividia els difunts del cementiri municipal en dues categories i arraconava els qui l’Església considerava indignes de la terra sagrada en un recinte a on s’accedia per una porteta lateral de la paret del fossar i que els vilatans anomenaven amb amargura el «corralet». L’endemà mateix, en començar la feina, al Bakunin de Planes se li va posar pell de gallina […], el paleta demolia a cops de mall la paret del recinte dels condemnats. Mentrestant es deslliurava d’una angoixa opressiva i tenaç. La sensació va desaparèixer quan pogué veure la làpida de la tomba del seu pare a través de la bretxa. A més d’un Bakunin, el vell anarquista havia engendrat un Germinal, una Felicitat i un Perfecte però no va casar-se per l’Església i en morir, l’any 1928, el rector prohibí enterrar-lo en la zona sagrada. Com a pecador públic, les seves despulles foren colgades al «corralet» […].
Camí de sirga, 207-208
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí