Les primeres vermellors de l’alba van pujar al mur que vorejava l’Ebre des dels llaüts amarrats en els molls silenciosos i s’enganxaren lentament a les textures aspres de les cases arraulides al vessant de la serra dominada pel castell. A la claror del dia, sempre li costava penetrar en el garbuix de carrers i carrerons. La població havia viscut prop d’un segle entre mines de lignit i la pols del carbó se li havia adherit igual que una pell d’ombra; els edificis, on les emblaquinades resultaven efímeres, la gent, fins i tot els rius, sempre solcats per vaixells negres i amb les entranyes enfosquides pel carbó perdut en els naufragis, semblaven haver agafat la mateixa pàtina.
Camí de sirga, 12
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí