Recordava el desastre: màquines i gent entraven a les finques sense permís; els topògrafs s’escampaven pel terme amb els seus aparells, mesuraven cotes i alçaven plans; els obrers muntaven barraques prefabricades de fusta on entaforar-se a les vores de l’Ebre mentre la població intentava defensar-se de l’agressió brutal, calculada per crear el desànim i evitar qualsevol intent de resistència.
–Volen fer electricitat –exclamava Joanet del Pla al Cafè del Moll, tot calcant els comentaris que esclataven contínuament a qualsevol punt de la vila.
–Si, a les nostres costelles…
–Dos pantans.
–I nosaltres al mig.
–Quina cabronada!
[…]
El taulell del cafè era l’escullera on topaven les angoixes: expropiarien les terres, les mines, les cases; inundarien la vila… I de seguida sorgia la pregunta: quin seria el futur de tots plegats? On anirien? Què farien?
Camí de sirga, 293-294
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí