Espais literaris de Jesús Moncada

Ni el mateix patró pogué entendre la badada

Ni el mateix patró pogué entendre la badada

  1. Català
  2. Castellà


Llegit per Lourdes Ibarz

Ni el mateix patró pogué entendre la badada: el soroll va ser esgarrifós, com si la quilla acabés d’estellar-se. Amb un moviment sec, l’arjau colpejà les cuixes del Nelson i l’avià enlaire per damunt de la borda. Va veure voltar el cel com un remolí mentre intentava aferrar-se als bitons de popa abans de caure d’esquena a l’aigua. Solament va sentir mitja blasfèmia de l’Atanasi, que sempre les aviava llarguíssimes i va empassar-se la seva pròpia –un concís «collons de déu» heretat del veterà de Tetuan que li sabien a tota la ribera– junt amb un bon glop d’aigua. Sentí la topada amb els codissos del fons i quan, tot estossegant, va poder posar-se dempeus, s’adonà del desastre: acabaven d’amallar en una mitjana. L’estropada havia arrencat els remadors dels bancs, el matxo potejava amb desesperació maldant per incorporar-se entre la massa negra del carbó desplaçat per l’escorament de la nau a babord.

Camí de sirga, 161

© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí