Espais literaris de Jesús Moncada

No m’allargaré gaire

1. Català
2. Castellà

Llegit per Carmen Aldabó

»No m’allargaré gaire. L’embolic ha començat a mig matí. El Cirici, el meu home, i els peons que duia quan era patró del Santa Teresa, els teresians, com els diuen d’ençà que vós vau batejar-los així pel nom del llaüt, feien petar la xerrada a la plaça d’Armes. Tots quatre són de la mateixa quinta, van jubilar-los d’una fornada i sempre van junts, com quan navegaven per aquest riu de Déu. Si fa bon oratge, seuen a la porta del bar Esport i s’hi passen hores sota les acàcies. Com sabeu, és un punt de primera per matar l’aranya. Controlen anades i vingudes, observen els pacients de la consulta del doctor Beltran, fan càbales sobre les seves malalties, repassen el temps, la collita, la marxa de les mines, les xafarderies… Ara i adés, per estirar les cames, aixequen el cul de la cadira, creuen la plaça, es recolzen a l’ampit del mur de l’Ebre, aguaiten als molls i en contemplen la bullícia.

La metafísica sota les acàcies, dins Calaveres atònites, 129-130