Espais literaris de Jesús Moncada

Pertot arreu creixia l’herba

Pertot arreu creixia l’herba

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Hèctor Moret

Pertot arreu creixia l’herba. La natura s’apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles, hi sembrava llavors, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades, ràfecs esgrunats, bigues estellades o panys de paret d’on la intempèrie esborrava l’escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses, vols i piuladisses.

Camí de sirga, 343

–~~~~~~~~~~~~–

Por todas partes crecía la hierba. La naturaleza se apresuraba a recuperar el terreno perdido muchos siglos atrás. Sembraba simientes en él, lo poblaba de criaturas. Larguísimos ejércitos de hormigas exploraban caminos entre tejas rotas, aleros derruidos, vigas astilladas o tabiques de los que la intemperie borraba el calor humano; lagartijas y salamanquesas escalaban paredes; las arañas tejían trampas entre las ramas de tomillos y romeros, y las serpientes abandonaban sus mudas entre los ladrillos abatidos de los porches de la plaza morisca. Lo que habían sido casas y calles se poblaba de rumores animales, vuelos y gorjeos.

Camino de sirga, 326-327

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí