Quan tornà del cementiri, en lloc de pujar a casa, es dirigí als molls, embarcà en una pontona de la vídua, muntà els rems en els escàlems i s’avià Ebre avall davant l’estupor de la gent, esglaiada pel trencament impensable dels costums funeraris. Van descobrir-lo prop de Miravet, de bocaterrosa en una glera, sense sentits i cobert de fang; tenia els palmells en carn viva, espellotats per la remada brutal; el seu cos semblava el d’un ninot desmanegat.
Camí de sirga, 135-136
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí