Els senyors callaren, esfereïts, mentre el terratinent amollava les seves paraules: ¿Quin preu pagava la vila per aquella prosperitat dubtosa? ¿Què passaria amb la terra si la gent continuava abandonant-la per enganxar a les mines i al riu, ensalivada per l’esquer del jornal segur de les quinzenes? La terra era la base de la societat. El Romaguera menyspreava el carbó fins al punt de no permetre prospeccions de jaciments de lignit a les seves finques davant la impotència rabiosa del fill gran.
Camí de sirga, 55-56
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí