Espais literaris de Jesús Moncada

Recordava amb esgarrifor els rituals de la mort

Recordava amb esgarrifor els rituals de la mort

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Ana María Esteve

Recordava amb esgarrifor els rituals de la mort —els tètrics funerals, les absoltes, els condols interminables— i les preguntes que li suggerien, per a les quals aleshores no trobava resposta. ¿Per què xisclaven més fort les dones de les cases humils quan el capellà hi anava a buscar un difunt? ¿Per què la intensitat dels crits punyents, sota els quals l’oncle Bernat li havia de fer veure molt més tard la supervivència d’antiquíssims ritus per aplacar la mort, minvava com més alta era la posició social del difunt fins a arribar al silenci dels casals dels senyors? ¿Per què el rector només acompanyava els difunts pobres al límit de la vila, just davant l’escorxador municipal, on els bels i els mugits del bestiar esperant l’hora del sacrifici es barrejaven sovint amb els llatins de les absoltes, i, en canvi, en portava uns altres a la creu de terme, per no parlar dels més rics, que no deixava de cua fins al cementiri?

La galeria de les estàtues, 131

–~~~~~~~~~~~~–

Recordaba con escalofrío los rituales de la muerte —los tétricos funerales, los responsos, los interminables pésames— y las preguntas que le suscitaban, y a las que entonces no hallaba respuesta. ¿Por qué gritaban más las mujeres de los hogares humildes cuando el cura iba a buscar un difunto? ¿Por qué la intensidad de las voces desgarradoras, bajo las cuales el tío Bernat le había de dar a conocer mucho más tarde la supervivencia de antiquísimos ritos para aplacar al difunto, disminuía cuanto más alta era la posición social del finado hasta llegar al silencio de los caserones de los señores? ¿Por qué el párroco sólo acompañaba a los difuntos pobres hasta el límite de la villa, justo delante del matadero municipal, donde los balidos y los mugidos del ganado esperando la hora del sacrificio se mezclaban a menudo con los latinajos del responso, y, en cambio, llevaba a otros hasta la cruz del término, por no hablar de los más ricos, de los que no se separaba hasta el cementerio?

La galería de les estatuas, 94

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí