Recordava el so del trombó amb nitidesa, aïllat dels altres instruments de la banda, com a rerafons d’aquella nit. Unes vegades l’evocava llunyà, a penes audible, per la part alta de la població, allà on els carrerons recuperaven la identitat primigènia de barrancs pels quals la serra del Castell aviava a l’Ebre les aigües de les pluges. Més tard, el sentia resseguir, alternant esmorteïments amb revifalles, les giragonses del laberint medieval i un cop, en l’itinerari imprevisible de la cercavila, li va parèixer que s’eixamplava a l’esgambi de la plaça de l’Església.
Camí de sirga, 141
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí