Asseguda a sobre d’una borrassa escampada damunt la càrrega de lignit, a popa del llaüt, veu com els rems s’enfonsen a l’aigua grisa de l’Ebre. Per bé que anunciada per la veu del patró, «Solteu i avant!», l’estropada la fa vacil·lar.
Estremida memòria, 324
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí