Asseguda a sobre d’una borrassa escampada damunt la càrrega de lignit, a popa del llaüt, veu com els rems s’enfonsen a l’aigua grisa de l’Ebre. Per bé que anunciada per la veu del patró, «Solteu i avant!», l’estropada la fa vacil·lar.
Estremida memòria, 324
Sentada en una manta extendida sobre la carga de lignito, a popa, ve cómo los remos se hunden en el agua gris del Ebro. Aunque anunciada por la voz del patrón, «¡Soltad amarras y vámonos!», la arrancada la hace tambalear.
Memoria estremecida, 308
© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí