Fins aleshores, tots els enterraments anaven de la casa del difunt a la plaça de l’església, situada al centre del poble. Allí cantaven absoltes; després, la comitiva, amb el capellà davant, enfilava el carrer Major i passava per la plaça de Ca la Vila per anar a buscar la carretera arran del Segre. Ara, atès que no calia dur el difunt a l’església, els familiars van decidir eixir directament al camí que vorejava el poble per la part alta, que era el trajecte més curt des de la casa del vell Tapioles al fossar.
Traducció del llatí, dins Històries de la mà esquerra, 72-73
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí