Espais literaris de Jesús Moncada

Un tren ronsa i estalzinós m’havia dut de Barcelona a Lleida

Un tren ronsa i estalzinós m’havia dut de Barcelona a Lleida

  1. Català
  2. Castellà


Llegit per Lourdes Ibarz

Un tren ronsa i estalzinós m’havia dut de Barcelona a Lleida. Quan la maleta de cartró i jo vam desembarcar a l’andana d’una estació ni més bruta ni més trista ni més escrostonada que qualsevol altra però tampoc menys, encara em mirava el món amb un cert desdeny de noi de capital. Ignorava que la meva displicència barcelonina tenia els minuts comptats: els que va costar-me arribar a la terminal d’autobusos.

Aquell cafarnaüm de camàlics, factors i viatgers carregats amb fardells, maletes, cistelles, coves, garrafes i panistres, va destarotar-me. Vaig adquirir el bitllet per Mequinensa en una taquilla del vetust edifici de l’administració, on surava la sentor inconfusible d’unes latrines embussades, problema crònic de desguàs, corroborat en nombrosos viatges posteriors.

Pròleg, dins Calaveres atònites, 10-11

© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí