Espais literaris de Jesús Moncada

Un tren ronsa i estalzinós m’havia dut de Barcelona a Lleida

Un tren ronsa i estalzinós m’havia dut de Barcelona a Lleida

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Lourdes Ibarz

Un tren ronsa i estalzinós m’havia dut de Barcelona a Lleida. Quan la maleta de cartró i jo vam desembarcar a l’andana d’una estació ni més bruta ni més trista ni més escrostonada que qualsevol altra però tampoc menys, encara em mirava el món amb un cert desdeny de noi de capital. Ignorava que la meva displicència barcelonina tenia els minuts comptats: els que va costar-me arribar a la terminal d’autobusos.

Aquell cafarnaüm de camàlics, factors i viatgers carregats amb fardells, maletes, cistelles, coves, garrafes i panistres, va destarotar-me. Vaig adquirir el bitllet per Mequinensa en una taquilla del vetust edifici de l’administració, on surava la sentor inconfusible d’unes latrines embussades, problema crònic de desguàs, corroborat en nombrosos viatges posteriors.

Pròleg, dins Calaveres atònites, 10-11

–~~~~~~~~~~~~–

Un tren remolón y tiznado de hollín me había llevado de Barcelona a Lérida. Cuando la maleta de cartón y yo desembarcamos en el andén de una estación ni más sucia ni más triste ni más destartalada que cualquier otra pero tampoco menos, todavía miraba el mundo con un cierto desdén de chico de capital. Ignoraba que mi displicencia barcelonesa tenía los minutos contados: los que me costó llegar a la terminal de autobuses.

Aquel hormiguero de mozos de estación, factores y viajeros cargados con paquetes, maletas, cestas, capazos, garrafas y canastos, me desconcertó. Adquirí el billete para Mequinenza en una taquilla del vetusto edificio de la administración, donde flotaba el aroma inconfundible de unas letrinas atascadas, problema crónico de desagüe, corroborado en numerosos viajes posteriores.

Calaveras atónitas, 10-11

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí