Espais literaris de Jesús Moncada

Uns deu anys després dels fets de la Vallcomuna

Uns deu anys després dels fets de la Vallcomuna

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Miquel Ibarz

Uns deu anys després dels fets de la Vallcomuna, Mequinensa havia estrenat un fossar encimbellat en un turó una mica més lluny de la població. L’avi Ulisses va assenyalar amb la gaiata el punt del terra –el mateix que jo, molt temps més tard, te’n recordes?, vaig mostrar-te al meu torn–, va somriure estranyament i va explicar-me que, quan el trasllat de les despulles del fossar vell a l’ossera del nou, els esquelets dels bandolers van barrejar-s’hi inextricablement amb els de la resta dels difunts.

Estremida memòria, 349

–~~~~~~~~~~~~–

Unos diez años después de los hechos de Vallcomuna, Mequinenza había estrenado un cementerio en la cima de una colina, un poco más lejos de la población. El abuelo Ulisses me señaló con el cayado el punto exacto de la fosa —el mismo que yo, mucho después, ¿te acuerdas?, te enseñé a mi vez—, sonrió extrañamente y me contó que, durante el traslado de los despojos del cementerio viejo al osario del nuevo, los esqueletos de los bandoleros se mezclaron inextricablemente con los del resto de difuntos.

Memoria estremecida, 332

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí