Espais literaris de Jesús Moncada

ATEPATH . '/sobre.php'); -->
Uns olivers d’allò més ufanosos

Uns olivers d’allò més ufanosos


Llegit per Soledad Catalán

«Aquest Isidre! –em deia jo–. Aquí té uns olivers d’allò més ufanosos i segur que ni se’n recorda. Però, és natural; si es passa el dia darrere el taulell de la seva botiga despatxant cigrons i patates, ¿com ha de pensar en aquest bocí de terra que va heretar del seu oncle Tomàs? De bon començament, es veu que li va fer il·lusió, el va fer llaurar i tot, però ja li deu haver passat la febrada; no es pot ésser pagès i botiguer alhora. La terra no és una joguina, demana sacrificis! I és una llàstima, perquè aquestes olives, una de dues: o es faran malbé o qualsevol pocapena les hi afaitarà».

Paraules des d’un oliver, dins El Cafè de la Granota, 56

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí

ageview(); } catch(err) {}