Espais literaris de Jesús Moncada

Uns olivers d’allò més ufanosos

Uns olivers d’allò més ufanosos

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Soledad Catalán

«Aquest Isidre! –em deia jo–. Aquí té uns olivers d’allò més ufanosos i segur que ni se’n recorda. Però, és natural; si es passa el dia darrere el taulell de la seva botiga despatxant cigrons i patates, ¿com ha de pensar en aquest bocí de terra que va heretar del seu oncle Tomàs? De bon començament, es veu que li va fer il·lusió, el va fer llaurar i tot, però ja li deu haver passat la febrada; no es pot ésser pagès i botiguer alhora. La terra no és una joguina, demana sacrificis! I és una llàstima, perquè aquestes olives, una de dues: o es faran malbé o qualsevol pocapena les hi afaitarà».

Paraules des d’un oliver, dins El Cafè de la Granota, 56

–~~~~~~~~~~~~–

¡«Este Isidre»! –me decía yo–. Aquí tiene unos olivares que da gozo verlos y seguro que ni se acuerda de ellos. Pero es natural; si se pasa el día detrás del mostrador de su tienda despachando patatas y garbanzos, ¿cómo va a acordarse de este cacho de tierra que heredó de su tío Tomàs. Se conoce que al principio el terreno le hizo ilusión, hasta lo dio a labrar, pero ya se le habrá pasado la venada; no se puede ser payés y comerciante al mismo tiempo. ¡La tierra no es un juguete, es toda sacrificios! Y es una lástima, porque estas olivas, una de dos, o se van a malmeter o algún granuja se las limpiará».

Explicaciones desde un olivo, en El Café de la Rana, 33-34

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí