Van ressonar les barrinades per les galeries. S’aturà la porgadora. Escoltaves el rodar dels darrers vagons. Veies eixir els miners amb el cansament als ossos, carregats amb pics i pales i carburs, d’aquella fosca tràquea d’on semblava que t’arribés un baf de sang, gorgolls d’aigües perdudes i el gemec de la terra llepant-se les ferides.
Migdia de dissabte. Allà dins es quedaven –arran del pa i del vi de la quinzena següent– la glapa que el dilluns havia d’enfonsar les costelles a Cosme Santapau, l’espurneta de pedra que tres setmanes després es clavaria a l’ull dret de Toni Sansa, les boires minerals de la silicosi, la humitat que acabaria de cruixir al vell Ventura.
L’ull esquerre de Tomàs d’Atura, dins Històries de la mà esquerra, 33
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí