Espais literaris de Jesús Moncada

Van ressonar les barrinades per les galeries

Van ressonar les barrinades per les galeries

  1. Català
  2. Castellà
  3. (Mostra‘ls tots)


      Llegit per Juanma Arbiol

Van ressonar les barrinades per les galeries. S’aturà la porgadora. Escoltaves el rodar dels darrers vagons. Veies eixir els miners amb el cansament als ossos, carregats amb pics i pales i carburs, d’aquella fosca tràquea d’on semblava que t’arribés un baf de sang, gorgolls d’aigües perdudes i el gemec de la terra llepant-se les ferides.

Migdia de dissabte. Allà dins es quedaven –arran del pa i del vi de la quinzena següent– la glapa que el dilluns havia d’enfonsar les costelles a Cosme Santapau, l’espurneta de pedra que tres setmanes després es clavaria a l’ull dret de Toni Sansa, les boires minerals de la silicosi, la humitat que acabaria de cruixir al vell Ventura.

L’ull esquerre de Tomàs d’Atura, dins Històries de la mà esquerra, 33

–~~~~~~~~~~~~–

Resonaron los barrenos por las galerías. La criba se detuvo. Escuchabas el rodar de los últimos vagones. Veías salir a los mineros con el cansancio en los huesos, cargados con picos y palas y carburos, de aquella oscura tráquea de donde parecía que te llegase un vaho de sangre, remolinos de aguas perdidas y el gemido de la tierra lamiéndose las heridas.

Mediodía del sábado. Allá dentro se quedaban –junto al pan y al vino de la quincena siguiente– el techo que al derrumbarse habría de hundir las costillas el lunes a Cosme Santapau, la piedrecilla que tres semanas después se clavaría en el ojo derecho de Toni Sansa, las nubes minerales de la silicosis, la humedad que acabaría de moler al viejo Ventura.

Historias de la mano izquierda, 28-29

© 2009-2010 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí