—¿Què hi ha per a demà? –preguntà el Marcel·lí, mentre seia en un cantó de la taula de l’administrador, vora l’estufa roent, i agafava un cigarret de la capsa de fusta lacada, vora el tinter sostingut per un petit faune de bronze.
–Viatge llarg.
–¿On?
–Vint-i-cinc tones de carbó per a una bòbila de Tortosa.
El patró rebé amb goig la notícia. La monotonia diària dels viatges a dur lignit a l’estació de ferrocarril de Faió l’ensopia. El que li anunciava l’administrador volia dir, entre anar i tornar, tres dies de navegació. Significava trobar vells amics i, sobretot, veure la Paulina.
Guardeu-vos de somiar genives esdentegades, dins El Cafè de la Granota, 132
© 2009-2021 Espais literaris de Jesús Moncada · Disseny de Quadratí